Què tal esteu companys/es?
Us escric 4 ratlles per comunicar-vos una cosa que m´ha succeït en els últims mesos i que mai vaig pensar que m´arribaria a afectar tant com per haver de dir-vos el que ara us diré:
Fa temps (anys) que vaig començar a patir uns dolors a les cervicals, primer eren suaus i poc a poc van anar empitjorant; al mateix temps vaig començar a sentir que se m’adormia el braç esquerre, més unes pessigolles a les mans i dits.
Vaig fer-m´ho mirar per especialistes i després de proves i ressonàncies el diagnòstic va ser una petita hèrnia discal entre les vèrtebres C5 i C6.
En aquell temps els metges em van dir que la cosa encara no era per preocupar-se massa i que, amb uns exercicis i cuidant-me una mica podria conviure amb tot això.
Vam deduir que tot provenia dels bolos, de tants i tants anys actuant i assajant amb una guitarra d´un pes considerable (la meva Gibson Les Paul pesa uns 4´5 kg aproximadament). La veritat és que des de llavors sempre ha estat bastant lleuger de portar, ja sabeu que a mi m´agrada “no parar” en els bolos, passar-m´ho de conya i transmetre fins on pugui el que sento en un concert. Anava passant el temps, em sentia superbé i no li vaig donar massa importància.
Aquests últims mesos m´he començat a sentir pitjor i he tornat a veure els metges, després del bolo de Sant Sebastià a Palma, ja no podia més.
Ara m´han dit que la cosa ha empitjorat i que estic al límit de poder tenir problemes seriosos amb la meva columna. No em queda més remei que fer repòs total, antiinflamatoris, rehabilitació i cirurgia si així no millora. Estaré en repòs absolut prop de dos mesos a veure com evoluciono i després ja decidirem, suposo que si després d´aquest període no milloro buscarem algú per substituir-me el temps que calgui, vosaltres no us podeu quedar sense bolos, ho tinc més que clar, us ho mereixeu tot i més!!
Estic trist perquè ara és quan més bé m´ho passo, quan més disfruto tocant amb els meus companys, quan més sento els Lax que sempre havia volgut i és una putada que em passi això, però, a la vegada estic content perquè crec que d´aquesta manera ho puc agafar a temps encara i després tot pot ser com sempre he desitjat i com ha de ser.
Em conec i sé que si em quedo a casa i a prop de tot, no podré aguantar-me de fer coses i “no parar”, je,je!!. O sigui que he decidit aprofitar i marxar a descansar a algun lloc que m´obligui a fer-ho; Intentaré tornar amb idees per cançons, jeje!! (veieu el que us deia?).
Us escric per despedir-me de tots vosaltres per un temps i desitjant poder retrobar-nos aviat estant al 100X100 i a tope perquè, junts puguem continuar passant-ho de puta mare i més!!
Ja sé que sonarà a tòpic però, de veritat que em sento una persona privilegiada per la vida que tinc i mai no sabré com expressar el meu agraïment, mai...
Una abraçada molt forta, fins aviat.
Pemi Rovirosa.
Benvolguts socis, benvolgudes sòcies,
